S
Per Toni Vila i Ribot. Girona, 30 de gener de 2007.
Orígens del conflicte.
Desprès de la Segona Guerra Mundial, i amb menys de dues dècades, quasi totes les colònies europees de l’Àfrica varen assolir la seva independència, moltes vegades lligada a una sagnant guerra d’alliberació.
Pel que fa referència a Espanya, posseïdora de tres territoris: Ifni, Guinea Equatorial i el Sàhara Occidental el procés de descolonització es va fer de forma escalonada.
En un intent de endarrerir-lo, a l’any 1.958 el govern converteix els tres territoris en províncies espanyoles, no obstant, el moviment independentista africà és cada vegada més fort i l’any 1.969, Guinea Equatorial es converteix en república independent i Espanya cedeix Ifni i els territoris del Sàhara per sobre del paral•lel 27ª 40’ al Marroc, amb qui i pels quals a finals dels anys 50, uns quants espanyols i havien perdut la vida en una amagada i silenciada guerra.
El cas del Sàhara Occidental va ser, està essent, més conflictiu i sagnat. L’any 1.975, cedeix el territori a una administració i tutela conjunta del Marroc i Mauritània., fent el joc a la política expansionista del rei Hassan II, el qual inicia a finals d’octubre, la “Marxa Verda” formada per 350.000 civils i varies unitats militars, i a la que només planten cara les embrionàries forces guerrilleres saharuis del Front Polisario, obligant al govern de la dictadura, que és trobava a en les seves acaballes, ja que el general Franco s’estava morint, a signar l’ignominiós Acord Tripartit de Madrid, en el que decideix abandonar la colònia sense portar a terme el referèndum d’autodeterminació sota els auspicis de la O.N.U., que havia anunciat el 1.974
El conflicte bèl•lic- polític
Amb la signatura dels Acords Tripartits els nacionalistes saharauis veuen que han estat venuts pels temorencs governants de la agònica dictadura espanyola, que no es podien permetre l’arribada a la Península de cap soldat mort en la defensa de l’última colònia
.
La invasió del territori, al Nord pel Marroc i el Sud per Mauritània, provoca l’inici dels enfrontaments de la guerrilla saharaui, la qual es veu obligada a lluitar en un doble front moguda pel fervor patriòtic-nacionalista. i com a resposta dels abusos i tropells comesos per les tropes ocupants.
El 26 de febrer s’arria la última bandera espanyola i el 27 de febrer de 1.976 es proclama la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), sota el auspicis del Front Polisario que es percep com aglutinador del sentit nacional del poble saharaui, format per múltiples tribus nòmades, disperses per seques terres del desert i dedicades bàsicament a cercar pastures pels seus ramats de camells i cabres.
No estava completada la retirada de les tropes espanyoles i el marroquins ja havien començat els bombardeigs amb napalm i fòsfor de les concentracions de població civil saharaui, lo que provoca un èxode cap les fronteres d’Argelia, dirigit i organitzat per l’incipient i mal armada guerrilla del Front Polisario.
L’estat argelí acull, ajuda i protegeix dintre el seu territori a prop de les fronteres amb el Sàhara, a les persones foragitades, bàsicament dones, nens i vells, (els homes han engegat la guerra) iniciant-se els fonaments del Campaments de Refugiats Saharuis, que avui al cap de més de 30 anys acullen a més de 150.000 .exiliats
En el moment en que el F. Polisario considera que la aconseguit aplegar la major part de refugiats en els campaments d’Argelia i ja no te que preocupar-se per detenir l’avanç dels invasors i aconseguir temps per que l’èxode es faci de la manera més ordenada i eficient possible, inicia una guerra de guerrilles.
Els sagnants i desiguals combats duren fins la signatura d’un acord d’alto el foc el setembre de 1.991, que implica la promesa de la celebració del referèndum d ‘autodeterminació i la interposició del contingent de uns 500 cascos blaus de la O.N.U (la MINURSO) entre els dos bàndols combatents, que vetlla per el compliment de la treva, al llarg del mes de 2.500 quilometres de mur fortificat y controlat per uns 200.000 soldats marroquins, amb el cost diari estimat de més de quatre milions de dòlars, per ocupar el 75 % del territori, i que sense l’ajuda exterior dels Estats Units i França, així com l’arribada constant de fondos de l’Aràbia Saudita i dels Emirats Àrabs, suposem seria impossible de mantenir per el nou rei, l’ hereu d’en Hassan II, en Mohamet VI del Marroc
Situació actual conflicte
Avui, després de més de trenta anys, el Sàhara Occidental continua dividit en dos per el mur, la zona ocupada pel Marroc, amb les mines de fosfats a ple rendiment, el ric banc pesquer atlàntic i possibles jaciments de gas i petroli que tanta set provoquen a les petroleres americanes.
A l’altre costat, les zones alliberades, un territori sec i pràcticament buit i els Campaments de Refugiats al voltant de la ciutat argelina de Tinduf, a on mes de 150 000 saharauis no perden l’esperança de tornar al seu país, a casa seva, després de celebrar el tantes vegades ajornat referèndum d’autodeterminació, per culpa dels entrebancs posats pel Marroc i de la poca efectivitat de les Nacions Unides per fer complir els seus propis acords.
El moviment solidari a Catalunya
La supervivència del saharuis està més o menys condicionada per l’ACNUR (Alt Comissariat les Nacions Unides pels Refugiats) que els hi garanteix una mínima ajuda per sobreviure i que cada vegada es més minsa., degut a les pressions internacionals, a fi i efecte de que claudiquin en el seu intent de retornar al seu país independent i alliberat del colonialisme marroquí.
Per altre part, hi ha les organitzacions ciutadanes, populars i solidaries que pel seu compte es solidaritzen i porten suports concrets als camps de refugiats o a alguna ONG que treballi per ajudar-los. Cal senyalar que el Governs Espanyols, des de la transició, mai ha donat un suport explícit, ni reconegut el Govern de la R.A.S.D. pressionats pel entorn internacional i en especial pels xantatges (No oblidem Ceuta i Melilla) del veí Regne del Marroc, actual potencia colonitzadora, tot i el deute contret amb motiu del precipitat i ignominiós abandó del territori del Sàhara.
La causa del moviment solidari a Catalunya i a la resta del Estat hem de buscar-la en la implicació directe e involuntària i/o coneixement que moltes persones varen tenir en el moment de produir-se l’abandonament a la seva sort del poble saharaui per part del quasi finiquitat govern dictatorial i que va produir un sentiment de repulsa, per que no dir de culpabilitat indirecta de la gent normal i corrent, i que fou la causa de la posta en marxa de les moltes i diverses campanyes d’ajuda, secundades i recolzades, tant moral com econòmicament pels organismes de govern municipal, provincial o autonòmic, així com entitats educatives i empreses privades.
La consolidació del moviment solidari a Catalunya es pot situar a principis de la dècada dels anys 90, i després de l’alto el foc. El Fons Català de Cooperació engega, juntament amb diverses ONGs campanyes per fer arribar als Campaments de Refugiats ajuda alimentaria, mèdica i econòmica.
Es constitueix l’ACAPS (Associació Catalana d’amics del Poble Saharaui), que pràcticament aglutina tot el moviment solidari Catalunya, canalitza l’ajuda destinada als Campaments i intenta difondre i sensibilitzar sobre la seva difícil situació.
A les comarques gironines l’ACAPS comença a caminar a mitjans dels anys 90 amb els dos projectes emblemàtics, que anualment es porten a terme i que més contribueixen a la difusió de la causa saharaui:
1- La Caravana d’Ajut Alimentari, per mitjà de la qual es fan arribar als Campaments els camions comprats gràcies a les ajudes de les entitats més diverses, i carregats amb queviures i productes higiènics donats bàsicament per particulars a través de campanyes de sensibilització portades a terme en centres educatius i/o cívics
2- Les Colònies d’Estiu per Infants Saharauis…Casi 10.000 a tot l’Estat, prop de 1.000 a Catalunya, més de 100 a les Comarques Gironines són els nens que any darrera any surten del Campaments, els mesos de juliol i agost i que desinteressadament famílies els acullen a casa seva. L’estada dels nens representa uns important estalvi en les despeses alimentaries en els Campaments i pels nens, a part de no tenir que suportar les elevades temperatures estivals, (Molts dies, més de 50º),una sobrealimentació, el coneixement de altres maneres de viure, i un reconeixement mèdic, que permet descobrir i tractar qualsevol possible malaltia, pràcticament i impossible de guarir amb els mitjans a l’abast dels Camps de Refugiats.
Els llaços efectius que es creen amb els nens, són la causa de la organització de vols xarters per les famílies acollidores per anar a visitar-los als Campaments, i que representen una important font d’ajuda pels parents i familiars dels infants.
Pel que fa a Girona, cal destacar l’Agermanament del Municipi de Girona amb la Daira (Poble) de Farsía, en els Campaments de Refugiats, del que aquest any 2.007, i cal remarcar-ho, es celebrarà el DESÈ aniversari. Aquest fet, implica una sèrie d’activitats solidàries, canalitzades per l’ACAPS, que es porten a bon fi gràcies a la important ajuda econòmica, amb la que anualment col•labora l’Ajuntament, així com amb el seu suport polític e institucional.
És important l’aportació econòmica que fa per la compra de camions de la Caravana d’Ajuda Humanitària i en el pagament dels bitllets d’avió i els Casals als nens de la Daira agermanada de Farsía en el projecte de Colònies d’Estiu.
Amb el 10 anys d’agermanament es poden relacionar altres projectes d’ajuda :
- Instal•lació a la Daira (Ajuntament) de Farsía de plaques solars per l’obtenció d’electricitat per l’enllumenat del local i el funcionament d’un equip de Megafonia (Amplificador i altaveus i bateries), tot plegat muntat el 2.001 i del que anualment es fa la revisió i el manteniment.
- Enviament de material i estades d’assessorament de monitores de Girona a les de la Tarbía (Guarderia) de Farsía, contribució al esmorzar diari dels nens, construcció del menjador i millora de les instal•lacions.
- Aportació extraordinària per la reconstrucció de les infrastructures la Daira amb motiu de les greus inundacions del febrer del 2.006.
- El manteniment del Land Rover comprat el 1.998 i transportat amb Caravana d’aquell any i destinat al Centre d’Educació Especial de la Wilaya de ’Smara,(Fundat i dirigit per en CASTRO) i que serveix pel transport dels nens disminuïts des de casa seva a la escola.
La Diputació contribueix fent aportacions econòmiques a projectes concrets, també canalitzats en part per l’ACAPS, com són la Caravana, les Colònies i ajudes extraordinàries a les Inundacions del Febrer 2.006.
És important la contribució, ja sigui econòmica i/o de difusió i sensibilització de la causa saharaui de la Universitat de Girona. Important és la tasca dels seus arqueòlegs amb els viatges de recerca i estudi dels jaciments prehistòrics del Sàhara Occidental, la publicació de llibres de divulgació i la construcció i manteniment de Museu Nacional de Historia de la RASD
